Història

Una situació geogràfica excepcional

Segur que Sant Just et sembla una localitat jove, amb edificis moderns i serveis actuals… però sabies que el nostre municipi té més de 2.000 anys d’història?

Al llarg del temps, Sant Just ha estat la ubicació escollida per diferents cultures i generacions. La causa és clara: tenim una situació geogràfica excepcional, un molt bon clima, amb recursos de tot tipus i bona connectivitat amb altres territoris. Tot plegat explica que, fins i tot, tinguem notícies de la localització de restes d’època neolítica, com per exemple el sepulcre de la fossa de la Riba.

Època ibèrica i romana

Si hi ha un moment especialment actiu, en el qual Sant Just -molt abans de rebre aquest nom- comença a tenir importància, és durant l’època ibèrica i romana.

El poblat de la Penya del Moro es bastí i dominà el territori des del s. VI al IV aC. Actualment, és una fita del nostre paisatge i un bé cultural a preservar. Si avancem en el temps, al segle III aC ja trobarem evidència d’ocupació a la plana del terme -on actualment s’ubica gran part del poblament-, amb restes provinents d’època ibèrica i romana tals com sitges, mosaics, lacus, forns… que fan pensar en una activitat comercial i productiva intensa a l’entorn de la riera de Sant Just (compartida amb Sant Feliu). Aquesta idea es reforça amb la documentació de la proximitat de la Via Augusta, un dels principals eixos de comunicació en temps romans.

L’època medieval

L’època medieval ens porta la primera menció escrita de Sant Just, l’any 965, com a Villa Birce. El topònim anirà evolucionant fins a la denominació actual, que incorpora el nom d’un patró de la parròquia: Sancti Iusti de Vercio.

L’any 1524 (ara fa 500 anys), la part de la parròquia de l’església de Sant Llorenç a Sant Feliu de Llobregat se segregarà de la de Sant Just. De la mateixa manera, el poblament una mica dispers evolucionarà fins a crear, en el segle XVII, un primer nucli de cases entorn del camí Ral, que correspondria als actuals carrers de la Creu i Raval i a l’entorn de l’església de Sant Just i Sant Pastor.

Evolució urbana i transformació social

Amb el pas de la carretera reial de Carles III, traçada al s. XVIII, començarà a créixer un altre nucli d’habitatges a la zona encara avui coneguda com a carretera. A poc a poc, el municipi, eminentment agrícola fins al 1917, s’estendrà configurant una societat cada cop més diversa en què destacaran activitats com l’agricultura, els serveis i la indústria.

Sant Just al segle XIX i principis del XX

Al s. XIX i fins als anys trenta del s. XX, menys de 10 propietaris controlaran el 70% de terres de conreu, bosc i terrenys urbanitzables. L’arribada de l’electricitat (1913), del servei d’autobusos (1917), i la construcció de la fàbrica de ciment Sanson portaran nous veïns i canvis urbanístics potents.

Tot plegat farà possible la creació de societats com l’Ateneu (1918), les noves Escoles Nacionals (1923), les Escoles de l’Ateneu (1924) i les Escoles Núria (1933), que marcaran una etapa de progrés social tallada d’arrel per la Guerra Civil (1936-39).

Transformació moderna del municipi

En la segona meitat del s. XX, el canvi serà imparable, amb l’arribada de noves empreses i, també, de persones que hi emigren des de diferents punts de l’estat -primer- i de fora d’Espanya – després. Sant Just deixarà enrere el seu passat més agrícola i agafarà un perfil més residencial i orientat als serveis.

El resultat d’aquesta transformació és el d’un municipi divers, capaç de tenir cura del seu patrimoni, entorn i tradicions i, així mateix, preparat per als reptes de futur.

Coneix més sobre Sant Just

Si voleu tenir més informació del passat de Sant Just, no us perdeu l’activitat d’entitats com el Centre d’Estudis Santjustencs o l’Arxiu Municipal.